Anna Lara
El passat 19 de setembre sòcies treballadores de l’Eixida vam ser al Fòrum cooperativista de Girona parlant de xarxes, ecosistemes i pols cooperatius i de com passem cap a noves articulacions territorials. Un espai per compartir estratègies, propostes i debats protagonitzat per més de cent persones d’arreu del país, i promogut per la Federació de Cooperatives de Treball, i la de Consum, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, la Xarxa de Pols Cooperatius i la XES.
Després de la rebuda institucional (Lluc Salellas, David Bonvehí i Laia Bonasatra), la xerrada inicial de Laura Comas i Ivan Miró va situar el fil de la sessió en territorialitzar per transformar.
Ivan Miró va insistir a potenciar la col·laboració política i socioempresarial dins l’ESS, assumint les diferències entre uns i altres com a element de força. Així com la importància de parlar d’ecosistemes, xarxes i pols interconnectats per evitar espais estancs i, alhora, construir i garantir infraestructures comunitàries. Un debat que ja ressonava als anys 30 del segle XX amb les cooperatives de consum, precisament per sumar i escalar, amb l’objectiu de millorar la vida quotidiana. Tot plegat, posant l’alerta en què això demana acompanyament de les polítiques públiques i instruments a mida dels territoris.
Laura Comas va subratllar el desequilibri territorial, com a tensions que es donen, però que poden ser energia de canvi si experimentem models distribuïts. Ambdós, doncs, van situar les respostes de cada territori amb elements comuns, però singularitats de cada espai. Comas va insistir en el fet que si hi ha articulacions, allà on hi hagi ecosistema, xarxes o pols cooperatius, el moviment serà sa perquè generarà intercooperació, i aquí va introduir la metàfora del riu i els seus afluents, i platejava que tenim moltes entrades que es dirigeixen cap a una mateixa direcció i noves connexions per resoldre problemes que ja no caben en lògiques actuals.
Quatre veus de l’articulació del territori
A la taula de models d’articulació territorial va intervenir Gaspar Tarrida (XES Ripollès) qui va situat la XES com a paraigua sociopolític que fa xarxa en territoris rurals i urbans. Des de la seva pròpia perspectiva va compartir com l’impuls de FESCs rurals els va ajudar a visibilitzar necessitats pròpies i com han emprat Pam a Pam per mapar iniciatives. Tarrida va situar també les comunitats energètiques com a elements relativament recents que obren portes a molta gent a la cultura cooperativa.
Amb Gemma Flores (Xarxa d’Ateneus Cooperatius) se situa l’origen dels ateneus cooperatius, els quals neixen el 2016 com a política pública per dinamitzar i visibilitzar l’ESS, i com s’han anat configurant des de la pràctica i la diversitat de cada territori. Explicava com la subvenció no és aliena a l’ESS, sinó que precisament neix i respon a demandes reals del sector. La permeabilitat a l’ordre (marc en el qual es donen els ateneus) i l’assaig-error han permès articular territorialment sense imposar una forma única al territori. Val la pena afegir que l’articulació de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius dona també presència i entitat a un instrument que té vida més enllà de l’ordre i que comença a esdevenir subjecte propi en el conjunt del cooperativisme.
Gerard Nogués (Economat de Valls) va compartir com l’ecosistema és molt més que mancomunar i aprofitar dinàmiques conjuntes. Precisament situava l’èxit dels ecosistemes en compartir objectius econòmics i polítics comuns. A Valls, la transformació del centre històric ha requerit professionalització (arquitectura, gestió, assessorament econòmic) i vida econòmica al barri i això ha implicat – i implicarà- traçar estratègia conjunta i planificar a mitjà i llarg termini. Alhora el diferenciava de la resta de ponents el fet de situar la governança compartida en un segon pla, preponderant la confiança política per començar a caminar, per després anar definint tot el conjunt.
Guernica Facundo (La Coop, Grup ECOS; Xarxa de Pols Cooperatius — que compta ja amb 15 pols) va situar la vertebració dels pols en compartir espais físics (ja siguin en lloguer, propietat, ocupació o cessió pública), mancomunar recursos i en la voluntat de democratitzar, relocalitzar i diversificar l’economia de proximitat. Facundo va situar també les governances compartides i la intercooperació intencional (no només perquè dinem juntes) al centre dels projectes de Pols cooperatius, i la seva rellevància com a espais de referència i articulació del cooperativisme i l’Economia Solidària al territori.
Idees força que ens enduem
La diversitat és múscul, i ho és en bona part perquè concentra experiències i mirades que no coincideixen del tot, però que es reconeixen en una mateixa orientació política. Quan això passa, les diferències deixen de ser un desgast o una distància i esdevenen una reserva d’energia que permet arribar on una sola organització no podria. Parlem d’espais que aixequen persianes cada dia i acullen trobades, serveis, tallers comunitaris, de comunitats energètiques que generen electricitat i cultura cooperativa, de patrimoni cooperatiu que no es ven al millor postor i de sòl que es posa al servei de necessitats compartides. Això és perquè el cooperativisme ha de convertir-se -entre altres coses-, en una garantia de la infraestructura d’ús comú.
Tot això demana múscul financer i és que ens calen caixes de resistència que ajudin a passar moments durs, fons que es reparteixin allà on facin falta, línies de finançament ètic que entenguin el valor d’ús per sobre del valor de mercat i acords públics que garanteixin continuïtat i intensitat. Sense aquesta base, els projectes viuen encadenats a convocatòries i no poden planificar segons les necessitats reals del territori.
Mancomunar és una forma de cuidar-nos i d’augmentar la potència col·lectiva i és que compartir administració evita que cada cooperativa reinventi processos, un servei jurídic compartit resol dubtes i prevé conflictes, una comunicació conjunta dona més abast amb menys despesa. Així doncs, quan mancomunem reduïm costos, alliberem temps i el reorientem a la part que té més valor social de cada projecte.
La intercooperació és una de les fortaleses més repetides i cal tenir clar que no apareix sola i tampoc es manté per inèrcia. Requereix intenció, espais de trobada i compromisos. Quan aquestes peces encaixen, la ciutat canvia d’escala, i és llavors quan les veïnes – nosaltres mateixes!- troben respostes a prop de casa, les cooperatives guanyen estabilitat i sentit, l’administració les ha de poder trobar i veure com aliades sòlides i tot plegat fa que el territori acumuli capacitats que no marxen ni quan algú troba una millor inversió pels seus diners ni quan s’acaba una subvenció. El cooperativisme esdevé part de l’arquitectura urbana -tan concret com una plaça o un CAP- i és així com a poc a poc la idea d’una vida digna deixa de ser un lema per convertir-se en pràctica compartida.
Proposta en clau local
Trobades com aquesta ens evidencien i reforcen la idoneïtat d’una estratègia, compartida amb gran part del país, que des de L’Eixida i CENTDEU hem enfilat des de fa uns anys. Aquest any continuarem fent el curs d’especialització “Democratització territorial: Transformació urbana, Economia Social i Solidària i Ecofeminisme”, perquè considerem una formació imprescindible per entendre el conjunt d’actors i necessitat del territori. Ens sembla indispensable per continuar avançant en aquesta direcció que s’apuntava. I si bé fa dos anys vam proposar un breu curs extra – (Re)evolucionant l’aposta municipalista-, per aquest curs estem preparant unes noves sessions sobre comunalitzar la ciutat que lliga molt amb els continguts de la sessió d’aquest darrer fòrum cooperativista. Tot el que hem sentit a Girona ressona amb un debat que a Sabadell arrosseguem des de fa temps sobre com planifiquem econòmicament per articular un sistema polític i social que garanteixi una vida digna. Fa uns anys que impulsem, junt amb altres cooperatives i associacions de la ciutat, el pol cooperatiu Mala Peça amb la voluntat que sigui part important i imprescindible d’aquesta arquitectura d’un Sabadell que treballa pel bé comú. I per això volem sumar-hi formació i espais de debat.
Des de L’Eixida doncs proposem obrir un cicle de sessions: Comunalitzar la ciutat. A risc de convertir-lo en un eslògan, serà una feina concreta per passar de la idea a l’arquitectura col·lectiva. Si ve hem de tancar dates i algun dels ponents podeu donar per fet que parlarem de democratització econòmica, de sòl comunitari, de planificació publico cooperativa, comunalitats i d’aliances.
Així que reserveu agenda que ben aviat passarem programa i dates.