Anna Lara

2 anys de Mala Peça llibreria 

Aquest cap de setmana la llibreria Mala Peça ha fet dos anys, i dissabte a la tarda vam fer una celebració per reconèixer la feina de tota la gent que hi ha participat durant aquest temps.
Vam començar aquesta aventura amb les ganes i les idees d’unes i altres, compartint-les més com a somni que com a cosa concreta. Fa tres anys vam llogar el que havia de ser l’espai de Mala Peça i, uns mesos després, es va donar l’oportunitat de començar aquesta aventura, gairebé com per casualitat. I així ens vam trobar l’octubre de 2023, després d’un procés d’inflació brutal de la fusta i el paper, que va afectar fortament el sector editorial, amb una aventura a contracorrent, obrint una petita llibreria.

És cert que no veníem de zero, perquè adquiríem el fons i l’empenta de Macondo, i transformàvem un projecte que tancava en un de nou, amb un altre abast i en un marc cooperatiu. Una de les coses que teníem prou clara d’inici era que volíem uns eixos estructurals per la llibreria, el que serien els fonaments d’aquesta casa, d’aquest refugi que hem anat construint.

La llibreria no venia —ni hi és— només per vendre llibres. Ve per fer les coses una mica diferents. Per defensar el català des de la resistència, però també i sobretot des de l’impuls, des de l’ús i des del plaer de compartir-lo, perquè creixi. Amb una ferma voluntat anticapitalista, feminista i antiracista, i amb una vocació clara de transformació ecosocial. Aquesta mirada es tradueix en pensament crític i en democratització econòmica també. Quan parlem de democratitzar l’economia parlem d’estendre la democràcia més enllà de les institucions, fent que també les decisions sobre la producció, la riquesa i els béns comuns estiguin en mans de la comunitat. I és que si no democratitzem el poder econòmic, la democràcia política és una il·lusió, i és per això que la nostra base és l’economia social i solidària. 

Els llibres són eines per relaxar-se, però armes per pensar i qüestionar-nos el món, i cada presentació o club de lectura és una forma d’autoformació col·lectiva i d’empoderament cultural i polític. 

Però i a la pràctica que vol dir de debò? Doncs que, en un context d’ofensiva contra el català, hem programat més que mai en català; vol dir que hem ampliat les lleixes i sostingut en el temps aquest compromís, des de les novetats fins als clàssics; que l’hem prioritzat sempre que ha estat possible; i que, quan la llibreria —des del nostre racó del carrer Doctor Puig, a Sabadell— parla de país, parla sempre i el comprèn de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó.

Vol dir també que,  aquests valors es tenen presents en escollir cada llibre, i impregnen cada prestatge, però també que tenen un lloc clar i referencial, perquè hem donat a l’assaig —de feminisme, teoria política, geografia, transició ecosocial, antiracisme, descolonial i tants altres àmbits— espai, posició preferent i tota la cura possible, perquè sabem que són llibres que formen part del present i del futur de les lluites de la ciutat, de les noves idees i de les noves propostes de país.

I hem volgut que sigui també un espai acollidor per a la mainada: que aprenguin a cuidar, però sobretot que s’hi sentin a casa, sense por que res es trenqui. Amb una proposta que entretingui, els acompanyi i els faci créixer, amb certa rebel·lia.

Dos anys en què les llibreteres i les companyes que impulsen el grup motor han marcat el dia a dia, però que les sòcies i treballadores de les entitats de Mala Peça sentim molt nostres. No només per les hores entre llibres o per creuar cada dia l’espai, sinó perquè cadascuna té un racó preferit que, en algun moment, mima, i que també —d’una manera o altra— li genera frustració per no poder-hi dedicar més temps.

Els clubs de lectura són la confirmació que tot plegat té sentit, perquè segueixen creixent i omplint l’agenda de la llibreria: el Club de la Tribu i el de Narrativa, hereus de Macondo; el Taller Ecosocial; Les Patums; Noves Masculinitats; Lletres i Films; Futurs Desconeguts; el taller d’escriptura creativa i el de juvenil. Nou espais regulars als quals cal sumar els tres o quatre actes setmanals que omplen les presentacions de llibres de tota mena.

Crec de debò que, tot i que tenim alguna altra llibreria singular a la ciutat, Mala Peça omple un espai molt únic: un espai on, des d’aquesta mirada, tothom —o gairebé tothom— hi té cabuda. Dic “gairebé” perquè, per a sorpresa de ningú, ni el masclisme, ni el feixisme, ni el racisme tenen lloc a Mala Peça.

A L’Eixida ens sentim especialment orgulloses de ser part d’aquest granet de sorra al pensament crític. Transformar, empènyer pel creixement de l’economia social, difícilment es farà sense que ens anem dotant de coneixement i d’aprenentatges. I, de la mateixa manera que acompanyem projectes perquè siguin col·lectius, perquè introdueixin pràctiques democràtiques al seu dia a dia, perquè incorporin la perspectiva feminista, la transició ecosocial i l’antiracisme, també cal fer-ho des del plaer d’aprendre, de compartir i de fer treballar una mica el cap.

Perquè, en el fons, el que passa a Mala Peça és que se sembra i es cultiva pensament, es teixeixen complicitats i s’alimenten les ganes de transformar. I això, en un temps tan ple de soroll i desànim, és una petita revolució.

Celebrem aquests dos anys sabent que el camí fet és només el començament. Que cada llibre recomanat, cada conversa després d’una presentació, cada criatura que s’asseu al racó amb els contes o cada debat que s’encén entre prestatges són formes d’imaginar i construir, de generar la gosadia per explorar altres camins per arribar a una vida futura més justa, més decent per a totes, i sobretot, per fer-la possible.

Per molts anys més de Mala Peça!