‍Transformar un barri per i amb la gent, és transformar també la seva economia.

Les transformacions urbanes del segle XX i principis del XXI s’han construït a partir dels interessos, o marcats pels interessos, de la dinàmica capitalista global. Una dinàmica que pensadors com Harvey, Smith i altres han posat sobre la taula reiteradament, situant els territoris i les ciutats com a epicentres de la dinàmica d’acumulació del capital, és a dir, de creixement imparable i explotació insaciable de recursos (humans i naturals). Les ciutats i territoris com a peces o actors d’un model de competició global. I les institucions públiques com a aliades necessàries en aquesta expansió, com assenyala Neil Smith, desigual. Amb fortes conseqüències nefastes per les persones que hi habitem en elements tant clars, entre d’altres, com uns nivells de contaminació insalubres causats per un model de mobilitat basada en el transport motoritzat privat, protegit i subvencionat; un model urbà amb fortes desigualtats socials, amb poca zona verda i descohesionat; un model d’habitatge mercantilitzat regit per l’especulació i la conseqüent expulsió de veïnes; un model alimentari basat en les grans àrees comercials i la agroindústria i per tant en el comerç internacional, l’explotació laboral i el “malestar animal”; un model escolar amb profundes desigualtats que situa Sabadell com una de les ciutats amb més segregació escolar del país,... I entre d’altres, però especialment, un model de creació d’ocupació i economia local basat en la terciarització, la contractació temporal, la homogeneïtzació comercial o la compra online, i l’atracció d’indústria i comerç del capital global a partir de la competició entre ciutats i pobles veïns. Una dinàmica que respon a una lògica assimilada per la majoria segons la qual és el capital, i no les persones, les que en última instància garanteixen el desenvolupament socioeconòmic d’un territori i per tant, cal tenir-lo content i cedir-li tota la centralitat i sobirania; encara que generi un gruix d’externalitats directes i indirectes que impacten negativament en les comunitats a escala global i local.  

Un model però que ens exposa completament a territoris i persones de manera cíclica i reiterada amb les crisis sistèmiques que genera. I que hem patit amb exemples com el rescat bancari el 2008 (que ara es tradueix en beneficis milionaris pels bancs i milers d’acomiadaments) i els milers de desnonaments durant la primera etapa de la crisi. O per altra banda, amb la gestió de la pandèmia recentment, especialment amb la mercantilització especulativa que s’està fent de les vacunes, o l’acaperació dels fons europeus per a la recuperació econòmica més grans de la història per part de les grans empreses transnacionals, els famosos Next generation. Posant sobre la taula el que molta gent assenyala des de fa temps, un conflicte irreconciliable entre el capital i la vida. Un conflicte que exceptuant, moments històrics puntuals a nivell local, la ciutat (com la major part del planeta) ha viscut la contradicció capital-vida perdent sempre, o quasi sempre, la vida.

‍

Cap a un model de desenvolupament local que posi la vida al centre

Com assenyalem més amunt estem immersos en una profunda crisi ecològica, social, econòmica, democràtica i sanitària que ha fet palesa la incapacitat del model econòmic actual de fer-hi front. Davant d’aquesta des de l’Economia Social i Solidària plantegem la necessitat de ciutats, comunitats, empreses, partits i administracions de posicionar-nos en aquest conflicte entre el capital i la vida. Som conscients que hi ha molts elements que sobrepassen l’esfera local, tanmateix aquest element no ens pot fer defugir de la nostra responsabilitat global, i de la nostra capacitat local per triar un altre camí. El de formar part de la solució, i iniciar una transició ecosocial que ens permeti superar la situació actual construint un model socioeconòmic que situï al capdavant les necessitats, drets i inquietuds de la ciutadania i el territori.

Urbanisme, gènere, salut, comunitat i economia van al nostre entendre íntimament lligades. Són i haurien de ser a l’hora d’imaginar qualsevol transformació de base democràtica principis transversals. D’aquí que des de l’Economia Social i Solidària parlem de desenvolupament local autocentrat, és a dir, generar condicions perquè la centralitat del desenvolupament socioeconòmic local de la nostra ciutat vagi lligada a les seves capacitats, als seus recursos i a les necessitats.

Com deia David Harvey en una entrevista a Crític, “les ciutats no poden ser un lloc on invertir, sinó un lloc on viure”.

Una ciutat que sigui instrument per a posar fre al canvi climàtic transformant el model industrial, de mobilitat i de consum, per a tenir solucions habitacionals, per a cuidar de les nostres veïnes que ho necessiten i de les persones que les cuiden, per a crear projectes socioeconòmics de base democràtica i apoderadora per les persones on el lucre no sigui el barem de viabilitat, per a impulsar la cultura com a eina de cohesió i socialització crítica... No valen ja velles receptes de col·laboració públicoprivada on de nou el creixement econòmic tingui la centralitat, i per tant l’ús expansiu de recursos (humans, naturals, espaials...) és imprescindible; i on es privatitzen els beneficis i es socialitzen els riscos i les pèrdues.

‍

Covadonga com a punta de llança, i l’Economia Social i Solidària com a aliada

Cal canviar de paradigma. Els recursos públics han de permetre millorar les condicions materials de la gent i la salut del planeta, i han de tenir un impacte directe sobre aquest objectiu. I les iniciatives privades han de comprometre’s amb aquest objectiu i amb el seu entorn. És per això que al nostre entendre, aquest canvi de paradigma, necessita comptar amb una aliança estratègica entre l’administració i institucions públiques, les iniciatives i empreses de l’Economia Social i Solidària, i la ciutadania. Donant peu al que hem anomenat cooperació pública-cooperativa-comunitària. On la transparència, la participació, l’ocupació digne i la cobertura de necessitats sigui l’eix central a partir d’on pivoten totes les accions i projectes de transformació. I és des d’aquesta perspectiva analítica i estratègica que el barri de Covadonga i el Covadonga Urban Lab ens semblen una espai i una eina claus per generar un referent replicable (amb les seves característiques i idiosincràsia) per la ciutat i comarca.

Les característiques de Covadonga el fan un barri procliu per endegar una transformació a l’escala que planteja el Pacte promogut en el marc del projecte Covadonga Urban Lab. És un barri divers socialment i econòmica, i al seu torn és un barri organitzat i participatiu, amb forta presència cultural i acadèmica i amb patrimoni (i part d’ell públic). Encara sense grans símptomes de gentrificació, és un barri frontera i per tant potencial eina de cohesió urbana i vincle amb el Rodal,... i així ho demostren la pràctica totalitat (almenys els que he pogut fullejar i escoltar) de TFGs i debats que s’han generat en el marc del projecte europeu. Des del Teler Cooperatiu, així ho entenem i compartim l’estratègia des de l’enfoc exposat.

La transversalitat del projecte Covadonga Urban Lab coincideix amb la transversalitat de propostes que des de l’Economia Solidària s’impulsen estratègicament: mobilitat, habitatge, cultura, participació, salut i cures, participació, energia, alimentació,... és per això que assenyalem la importància d’aquesta aliança a tres bandes basada en la col·laboració pública-cooperativa-comunitària.  

Tanmateix, cal començar per algun punt i aquí és on es situa una idea que ha anat agafant forma, la proposta d’integrar la Nau Coop (un projecte de pol cooperatiu promogut per diverses entitats i cooperatives del territori) en un projecte compartit amb altres entitats i situat a les naus del carrer Emprius (de propietat municipal). Per generar-hi un pol comú d’innovació, coneixement, energia, cooperació, cultura i transformació socioeconòmica i urbana.

‍

De la Nau Coop a l’Espai Emprius, innovació des de la cooperació!

D’un temps ençà diverses entitats i cooperatives del territori amb la participació de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès i la complicitat de la Direcció General d’Economia Social i la UAB estem tramant un projecte de pol cooperatiu. Un espai d’intercooperació, visibilització i foment de l’Economia Social i Solidària (ESS) amb especial atenció a la creació, incubació i consolidació de projectes socioeconòmics transformadors. Un espai per enfortir l’ecosistema cooperatiu, generar mercat social i augmentar la capacitat d’incidència i escalabilitat de l’ESS. A la llum d’estratègies similars del moviment tant als Països Catalans com a altres part de l’Estat Espanyol o Europa.

Coincidint en el temps amb el projecte Covadonga Urban Lab, des de les entitats promotores es trasllada la proposta de pol cooperatiu a l’Ajuntament de Sabadell buscant la seva complicitat i col·laboració, i al mateix temps sol·licitant la possible cessió de l’Espai Emprius.  Però és en el marc del projecte europeu liderat per la UAB on reconeixem projectes que en una línia de treball similar o complementària estan elaborant un projecte amb participació veïnal, d’entitats culturals i de la UAB també per a l’espai emprius. Així, Covadonga Urban Lab ens ofereix una àgora i espai de treball idoni per a cooperar i redefinir els nostres projectes a partir de construir una proposta conjunta i compartida. Fer de les Naus d’Emprius, l’espai d’innovació i la punta de llança de la transformació comunitària, socioeconòmica, urbana i cultural que tants actors assenyalen clau. 

‍

Emprius, una transformació d'ús innovadora per a Covadonga i Sabadell

El projecte que estem construint doncs es presenta com un pol cooperatiu, cultural i energètic amb participació del barri als locals municipals d’Emprius. Un espai que ha de ser alhora referent en la posterior transformació social i urbanística de la zona. Un projecte que beu de quatre línies de treball que es troben per ampliar les seves capacitats d’incidència, visibilització i transformació. Primer, el projecte de La Nau Coop impulsat pel Teler Cooperatiu/Ateneu Cooperatiu del Vallès i diverses organitzacions socioeconòmiques de l’Economia Social i Solidària (ESS) del territori per crear un espai de creixement i impuls de projectes socioeconòmics transformadors, i al mateix temps conjuntament amb la UAB impulsant un espai de recerca i creació de coneixement al voltant de l’ESS. Segon, el projecte Covadonga Urban Lab de debat, recerca i participació al voltant del model de desenvolupament cultural, econòmic i urbanístic del barri de Covadonga impulsat per la UAB conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell. A aquest projecte se li podria sumar una proposta de FabLab en xarxa amb els de la Xarxa UAB OpenLabs. Tercer, el projecte de comunitat energètica impulsat per l’Associació de veïns de Covadonga i Som Energia Sabadell que busca crear el primer referent local i comarcal de producció i consum energètic col·lectiu, amb la complicitat de la UAB i els Castellers de Sabadell. I quart, amb la complicitat del veïnat organitzat del barri i els Castellers de Sabadell un projecte que des de fa temps busca crear un espai de dinamització i trobada cultural, i que ja han presentat a l’Ajuntament de Sabadell.

Com dèiem anteriorment aquesta iniciativa és un projecte en construcció però ens permet visibilitzar la potencialitat, capacitat i voluntat de les organitzacions i entitats participants d’impulsar un espai comú al barri de Covadonga, concretament als locals municipals del Carrer Emprius prou ampli per aplegar els diferents projectes. Una eina públic-cooperativa-comunitària que pot donar un impuls molt important a la transformació socioeconòmica i cultural local, i especialment a la transformació que es debat i s’impulsa des de fa uns anys al voltant de l’eix Gran Via - Ripoll.

Un espai (físic i socioeconòmic) que vol ser una eina clau per a impulsar propostes d’innovació per a la transformació socioeconòmica i urbana. Ja que de la mà dels agents anteriorment esmentats planteja propostes concretes i reals en àmbits tant claus com el de la creació i transferència de coneixement, la tecnologia oberta, la mobilitat sostenible, la transició ecològica i especialment energètica, la producció agroecològica i el malbaratament alimentari, la comunicació, i finalment en l’impuls de projectes socioeconòmics (ciutadans, cooperatius i/o públics) que encarin aquests reptes afavorint l’impuls econòmic del territori i la creació de llocs de treball.

Així doncs la proposta constitueix una de les iniciatives locals amb més impacte i capacitat transformadora pel barri, la ciutat i la comarca. Essent un espai heterogeni de col·laboració entre diferents organitzacions, institucions i persones, des d’una estratègia compartida de Innovació, coneixement, energia, cooperació, cultura i voluntat transformadora. 

Un espai de producció i cooperativització d’energia solar, referent de l’ecodistribució urbana de mercaderies i de resposta a l’emergència alimentària, que albergui una activitat i producció cultural dinàmica, on s’hi incubin projectes socioeconòmics, es generi coneixement i ocupació, i s’apropi la tecnologia a la ciutadania. Des d’un model de gestió i governança públic-cooperativa. Això és innovació, almenys la que des del Teler Cooperatiu entenem que ens demanda la ciutadania i el planeta!

‍

Aquest article ha estat publicat originalment al document "Cap a un Covadonga, innovador, inclusiu, saludable i sostenible. Una agenda compartida per l'any 2030" en el marc del projecte Europeu Covadonga Urban Lab

https://www.covadongaurbanlab.cat/

‍